diumenge, 13 d’abril del 2008

SOLANA D´ALFARO


Abrupta solana desertitzada per l´efecte dels focs repetits, amb un cim aplanat. Per la vessant sud apareix com gran lloma inaccesible.

FONT DE L´ESPERIT SANT


Està situada davall de Fageca, al peu de la serra d´Alfaro. Ací està el llavador del poble. La font es va remodelar l´any 1993. Però a principis de 2008 només eixia l´aigua gota a gota.

dilluns, 7 d’abril del 2008

PLANES


Poble caracteritzat pel castell que el corona, situat entre barrancs profunds que baixen des dels racons més inaccesibles de la serra d´Almudaina, tot i que el poble no està arrimat a la serra, sinó més bé encarat cap a la vall de Perputxent. El seu terme té el barranc de l´Encantada com a lloc més visitat, però també les alqueries de Catamarruc, Benialfaquí i Margarida, entre bancals d´oliveres, ametlers, i també, igual que a la Vall de Gallinera, cirerers.

BARRANC DE L´ENCANTADA. TOLL I CASCADA


El paratge més conegut i visitat del barranc de l´Encantada és el del salt. En temps de pluges apareix amb aquesta cascada, tot i que els estius més secs arriba a anar quasi seca. El toll es fica entre altes parets rocoses, apropiades per a l´escalada.

dissabte, 5 d’abril del 2008

BARRANC DE L´ENCANTADA. RIU


Abans d´arribar al salt, el rierol del barranc de l´Encantada remansa les seues aigües en tolls de colors esmeralda, tot i que els dies ennuvolats es mostrarà amb tonalitats més apagades.

CINGLERES


La serra d´Almudaina té unes formes més be romes i planes, però alguns barrancs com aquest, que recau sobre Catamarruc, ens mostra una preciosa cinglera blanquinosa, sobre un barranc de profunditat vistosa.

GORGA


A més distància de la zona muntanyosa, Gorga, amb uns 300 habitants, és el poble més gran de tota la rodalia. Els cultius predominants són l´ametler i l´olivera.

OMBRIA D´ALMUDAINA


Serra allargada, de cims redonejats, en forma de replana, i desprovista de vegetació. Els incendis l´han reduïda a matollar baix, i la seua regeneració només podrà vindre mitjançant la repoblació forestal, degut a la reincidència del foc, que ha malmés el poder rebrotador de la carrasca i ha eliminat els pins que podrien haver soltat llavor.

CASTELL DE TRAVADELL


Sota un cel boirós, primaveral, el pas de la vall de Travadell a la de Ceta, durant l´època morisca estava ben vigilada des d´aquest castell, aprofitant l´escarpat de la serra.

FONT DE BAIX


A la vora de Billeneta naix la font de Baix, ombrejada per grans àlbers blancs. El seu voltant ha estat habil.litat com a zona d´acampada.

BILLENETA


Entrant des de la vall de Travadell, el primer poble és Billeneta, amb uns 130 habitants. Al centre del poble hi ha la plaça de l´església amb un om d´una grossor considerable, molt estimat per la gent de Billeneta. La foto data d´abril de 2007, i fins aleshores encara no estava atacat per la grafiosi.

BALONES - CASCADA


Passant el poble de Balones, un dels barrancs de la serra d´Almudaina, en temps de pluges intenses arriba a saltar un preciós xorrador.

CASTELL DE BALONES


Una torre - talaia morisca, al capdamunt d´un turonet totalment abancalat, és un preciós mirador sobre la vall de Ceta, no molt lluny del poblat ibèric de Pitxòcol.

BENIMASSOT


Petit poble de poc més de 100 habitants, penjat a mitjan vessant de solana de la serra d´Almudaina. Molts barrancs baixen cap a la vall, i formaran el riu Ceta. Molts d´ells arriben a portar un cabdal d´aigua.

BENIMASSOT I LA SERRA D´ALMUDAINA


Passant Tollos la carretera guanya altura camí de Fageca, i forma un balcó sobre la serra d´Almudaina i la vall del riu Ceta. El paisatge, a primers de març, s´acoloreix amb la florida de l´ametler.

TOLLOS


Amb uns 40 habitants, és el municipi menys habitat de la província. Tot aquest entorn recull els pobles més menuts, on l´emigració ha deixat buides les cases, però els caps de setmana i èpoques vacacionals, recuperen la vida al tornar els seus propietaris, generalment residents a Alcoi, Cocentaina, Muro o Dénia, al poble.

EL BARRANC DE MALAFÍ


Comença com una valleta de terres de secà en les immediacions de Tollos, entre Alfaro i Cantacuc, però conforme va descendint, s´encaixona fins formar un canyó estret, que desembocarà al pla de Petracos, més avall de Castells de Serrella.

SERRA D´ALFARO


Amb 1165 metres d´altitud i tota la seua superfície destruïda per focs repetits, és una serra un poc oblidada pel major protagonisme de la seua paralel.la Serrella. La serra d´Alfaro no té cims esmolats, ni barrancs espectaculars, ni extensos boscs, ni fonts. El seu cim és una replana, i les vessants, poc atractives, només amb algunes pedreres i penyes desdenyoses.